12 d’abril 2012

DEMÀ...

... Arriba el meu petit trosset de cor anglès a passar el cap de setmana a casa. Em fa molta il·lusió perquè tot i que ens vam veure fa uns sis mesos, serà la primera vegada en anys que tindrem temps i temps i temps per fer-la petar, beure vi i retrobar-nos. Que bé!

04 d’abril 2012

MELODRAMÀTICA, JO? I ARA!!!

.. jajaja! Vale.. és que m'he llegit el post d'ahir i al final em vaig passar una mica, no? Aish... per si ho voleu saber, som a Barcelona. Al final hem optat per largar de El Poblat de la Selva (així és com li diu l'Èlia al lloc on érem) un dia abans del previst. El Mico té unes angines de cavall i està amb antibiòtics. I la Bitxa té otitis i també està amb antibiòtics. Alegria. Les úniques que mantenim el tipo som la Bitxa petita i servidora. Que pringo com una mala cosa però el cos m'aguanta...

I sí, ja sé que aquestes coses amb criatures passen. I sí, ja sé que no s'hi pot fer res. Fotre'm, bàsicament. Però és que necessitava tant unes vacances amb una mica de cara i ulls... Penseu que a l'estiu també vam haver de tornar un dia abans a Barcelona, havent passat per urgències del Trueta de Girona, i unes angines de la Bitxa. I per Nadal també ens vam passar les vacances tancats a casa.... I si hi afegim que sempre vaig de cul, que la feina és de bojos i vaig de marrón en marrón en un ambient cada vegada més tens, que dues nenes vol dir res de temps per mi mateixa, que el panorama amb els avis fa mitja por i m'estressa un munt, que fa massa que no anem porahí sols amb el Mico, ni que sigui a sopar fora, que amb prou feines tinc vida social... Buf! Ara mateix costa una mica centrar-se en lo positiu, eh?

Però bueno, per intentar-ho que no quedi.... Au. Va. Alguna cosa bona? Doncs que encara em queden dijous, divendres, dissabte, diumenge i dilluns de vacances. Clar que ara que hi penso, hem d'anar al Poble a veure els avis i això vol dir que fent 100km passo a tenir 4 fills en lloc de 2.... Va, no, mecatxis, alguna cosa positiva... mmmmmmmmmmmm.... Ja està, sí... D'això... Diuen que dissabte començarà a fer bo, no?


03 d’abril 2012

LIFE'S IRONIC

Buenas! Recordeu aquesta cançó de l'Alanis Morissette? Diu així:

An old man turned ninety-eight
Un home vell va fer noranta-nou anys
He won the lottery and died the next day
Va guanyar la loteria i es va morir el dia després
It's a black fly in your Chardonnay
És una mosca negra al teu Chardonnay
It's a death row pardon two minutes too late
És un perdò a una pena de mort que arriba dos minuts tard
Isn't it ironic, don't you think
És irònic, no creus?

Doncs bé, la vida és refotudament irònica... En serio. Mireu si no:

Estem en un hotel fantàstic
En una zona molt xula de Catalunya
On es respira pau i tranquil·litat
Ens fa prou bon temps, tenint en compte les prediccions
Al nostre abast tenim una piscina coberta
I un piló d'activitats per fer
Vam decidir llançar la casa per la finestra i
agafar una de les habitacions més xules de l'hotel
que, fins i tot, té un jacuzzi

I què ha passat?

Doncs que l'Èlia fa dos dies que està amb febreta
I aquesta nit el Mico s'ha posat a 38 de febre
Ara mateix estan tancats a l'habitació mirant la tele.

I jo estic desesperada. Fins els collons de tot. En serio.