22 d’octubre 2010

QÜESTIÓ PREOCUPANT


Avui he esmorzat a un bar on hi havia un grup d'uns 15 homes trajeats i de més de cinquanta anys mínim. I he confirmat una impressió que feia un temps que tenia: els homes mediterranis, catalans i espanyols, envelleixen molt malament. En serio. Dels 15 aquests d'avui, no n'hi havia ni un del que pensés: és guapo, o és atractiu o com a mínim té alguna cosa. Ni un. Eren tots lletjos, gordos, mig calvos o del tot (però d'aquella calvície mal portada, eh?), el trajo els queia fatal, etc. No n'hi havia cap que se salvés. I, a part, fotien més aviat "asquito" allà conversant com uns grans senyors, fent-se els super "ejecutivos", donant-se copets a l'espatlla en plan machito... brrrr... a les antípodes de lo atractiu, vamos.

I clar... és preocupant. Perquè, gente, una ja en té 33 i aquest panorama és cap on avancem, eh? I el que més em xoca és que jo em miro el Mico i moltes vegades penso "que guapo!" o "que bo que està... mmmmm....".... jejeje! I penso que no el veig fent les pintes dels homes aquests que us dic... Però clar, després resulta que els de 50 i pico són tots tallats al mateix patró...

I per últim, em pregunto: les dones envellim igual de malament??? Perquè, clar, aleshores a)"apaga y vámonos", i b) de què collons em queixo?

Però a la feina, quan ho he comentat, m'han dit que les dones envellim millor. El fet d'haver-nos hagut de preocupar sempre d'estar guapes, de l'estètica, fa que ens cuidem més. I que els homes de la nostra generació ho portaran més bé.... Espero que tinguin raó, creuem els dits, penya!

19 d’octubre 2010

L'ALEGRIA...


... de llegir un bon llibre... ooooooooooh! Fa temps us vaig recomanar El corazón helado de l'Almudena Grandes i crec que el seu nou llibre que ha sortit a principis de setembre, Inés y la alegría, també és boníssim. Fantàstic. Increible. Genial. Collonut. Estic a punt de declarar-me una incondicional de l'Almudena Grandes. En serio.
És un altre totxo llegit esgarrapant estones i hores de son. Però és que era impossible deixar-lo. Una història boníssima acompanyada d'una manera d'explicar-la boníssima. Què més es pot demanar? Doncs que surti aviat el 2on llibre d'una col·lecció de 6 que Inés y la alegría inaugura. Almudena, a currar! jejeje!