01 de juny 2008

UN TROSSET DE COR A ANGLATERRA

Quan tenia 16 i 17 anys vaig anar dos estius a Ramsgate, Anglaterra, a fer allò tan típic d'estar-me amb una família anglesa i anar a una escola d'anglès. Més enllà de fer, efectivament, tot lo típic i tòpic que es fa en aquests casos (intentar lligar amb el guaperes hongarès de turno, parlar molt de castellà amb la resta d'espanyols que hi havia, anar a Londres a comprar camisetes i intentar jalar mitjanament decent), vaig fer una cosa molt especial: vaig fer-me molt i molt amiga de la mare de la família que m'acollia.

En dos estius l'Olly i jo vam establir una relació de mare - filla / confident - amiga que 15 anys més tard intentem mantenir a tranques i barranques. Primer a base de trucades telefòniques i cartes, després a base de missatges al mòbil i mails i havent-nos vist un parell o tres de vegades durant tot aquest temps. Què ho fa que una nana de 16 anys i una senyora de 30 llargs tinguin tan bon rollo i tanta complicitat? Que una dona de 31 i una senyora de 50 i pico es tinguin tan de carinyo essent de móns tan diferents i vivint vides tan allunyades? No ho sé pas. L'única cosa que puc dir és que tinc un trosset de cor a Anglaterra.

L'Olly no s'hi cap de contenta des de que sap que tindré una criatura. A més, casualitats de la vida, la seva filla petita, la Lianne, també està embarassada, d'unes quantes setmanes més que jo. Ella diu que tornarà a ser àvia per duplicat i en poc temps de diferència.

Acabo d'estar-me una bona estona escrivint-li un mail i explicant-li les últimes novetats. Ja sé que a moltes de vosaltres l'anglès us fa pffffffffffffffffffffff, però com que la Jules i la Nikole han deixat comentaris felicitant-me, he pensat que podia aprofitar el mail i copiar-lo aquí. Així elles també entendran algo de què va el blog...

Dear Olly,

Hi!!!! How are you? Are you back from Brazil yet? Hope you've had a nice holiday, with lots of relaxing and interesting visits.
What was Rio and the Falls like? Did you enjoy them?


How's Lianne? And her baby? Does she know if it is a boy or a girl yet? Hope she's great and happy with her pregnancy! When is she due? October?

Sorry for keeping you waiting for so long but we weren't sure everything was ok 'till these lasts weeks. We were given the results of the screening to detect Down and Edwards syndromes. They were ok and now we are sure everything's fine and our small baby keeps growing. 2 weeks ago she or he was about 7 cm... And my belly is definitely starting to point out... Imagine! I started wearing pregnancy clothes a couple of weeks ago as my normal trousers don't fit me anymore. Luckily, after the 12th week I started to feel much better. Not that I had much nausea or sickness but I wasn't feeling really well as my belly accumulated lot of gas after meals. Yep, really disgusting. You know, something like being uncomfortable all the time...

I don't know if it is usual in England but here pregnant people wait to tell the news until the 12th week or so. After the most dangerous phase is over. Thus, we are in the middle of telling everyone: extended family, work, friends, etc. In Mico's and mine families this is going to be the first grandchild and baby in many years. Imagine! Everyone's going crazy. My grandma even told her neighbours... And my father is in process of accepting that he will become a grandad. I'm sure he was quite reluctant at first... And in my work they took the news with good humor.

We still haven't talked about names yet. I would like not to know the baby's sex till giving birth but Mico is very stubborn and insists in knowing it. And I'm aware I won't be able to resist if I know that he knows... a bit crazy, isn't it?

Didn't I tell you my due date? On the 30th of November! Anyway, I hope to give birth a bit earlier (not too much) but just for the baby to have a birthday not too close to Christmas time.

We wanted to go to New York and Canada this summer but my doctor told me no way I am going to spend so many hours inside a plane. She said that if I keep having an easy pregnancy there's no problem for us to go away. She just recommended to limit our holidays within European borders. Thus, we are considering going to Norway or somewhere else in Scandinavia. On the other hand, I've just seen some pictures from Capri and the Greek islands and... Oooooooooooh! So, no idea of what we are going to do.

Ok, stop about me for now. How are you? How's everything here? How's Sharon? Hope you are all fine and Sharon is still coping well.

Please, give my best regards to all the family, specially Lianne and her baby.

And all my love and lots of kisses for you.



6 comentaris:

Miskah ha dit...

Bé, el meu anglès deu ser molt bo perquè he entès el mail perfectament i estic arribant a la conclusió que el teu mico es diu realment "mico" ;p

Igualment, jo no se, però no em podria esperar 40 setmanes a saber si és nen o nena. Hem d'aprofitar les tecnologies que avui ens permeten veure dins de les panxes o netejar els terres sense moure un dit, per posar un exemple!!

Núria ha dit...

Ostres... doncs si que ha canviat l'anglès des que jo l'estudiava... a la meva pantalla només es veuen símbols, cap lletra.
Espero que et vagis trobant bé amb l'embaràs. No he entès el que deia la Miskah: qui és que no vol saber el sexe del bebé????
Aguantaríeu??????

Gatxan ha dit...

Miskah.... és que he "tunejat" una mica el mail, eh? jejeje! Ara bé, a estones el Mico sí que es diu Mico. De veritat, eh?

Núria: no sé perquè no es veuen lletres... ????!!!!.... De totes maneres, la que no voldria saber si és nen o nena sóc jo. A mi no em faria res esperar al naixement.

Núria ha dit...

Gatxan... com t'admiro!! Quina gran força de voluntat!!
Jo que ja penso el nom dels meus fills i ni tan sols estic embarassada... i tu ets capaç d'aguantar tot l'embaràs sense saber-ho... que gran que ets!!

Un petó!!!!!!!!!!!!

SANDRA ha dit...

Jo em penso que tampoc podria estar-me de saber el sexe...més que res per poder-te dirigir al bebà amb propietat!!!
D'altra banda, és bonic això de tenir el cor dividit, un trosset aki i un trosset allà. Encara que a vegades el fet de ser lluny és una mica dur. Vinga noies! que comenceu bé la setmana!!! ;)

querida_enemiga ha dit...

Jo tampoc no podria aguantar sense saber el sexe. I jo ja sé quins noms posaria al meu hipotètic fill o filla...