NOUS INICIS

Els primers dies només serveixen per recollir impressions però... totes han estat bones!!!!! Siiiiiiiiiiiii! Estic contenta. Els reptes semblen assolibles. Els projectes són manejables. La gent maja. Els continguts de la feina molt interessants. Els horaris collonuts. Etc. De moment tinc dues companyes però totes dues marxaran en breu per motius diferents. Així, en poc temps serem un equip completament nou. Això també té la seva part positiva: totes estarem en igualtat de condicions. I dic totes perquè en aquesta entitat són tot dones....jejeje!

He arribat puntualíssima. Ja veig que m'ho podré prendre amb més calma als matins. Tothom arribava de la setmana de festa i es feien petons les unes a les altres, i es preguntaven com havien anat les vacances. Bon rotllo. La de RRHH m'ha tingut més d'una hora fent-me "l'acollida". Molt maja. Després se m'ha emportat a fer un cafè. Prenc nota: aquí la gent es pren 20 minuts per anar a fer un cafè al bar del costat. Bien. Després m'ha pillat per banda la que serà la mefa jefa. Molt i molt i molt maja. M'ha donat quatre idees bàsiques. Per últim, he estat tancada molta estona amb una de les meves companyes d'àrea. Teca per un tubo. I començar a currar. De moment, m'han posat en un despatx on estic sola. Noooooooooooooooooo. Però aviat hi posaran algú més. Biennnnnnnnnnnnnnnn. Tinc un teclat que és una merda. Ja intentaré que me'l canviin. I la cadira és d'aquelles que t'apreta cap endavant. Massa rígida. Què hi farem, no es pot tenir tot. Ja tinc mail corporatiu. I res, a llegir i prendre notes fins que ha estat l'hora de plegar... Plegar???? Sí!!!! Us he dit que tres dies a la setmana curraré de 9 a 3? Ni jo mateixa m'ho crec!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ANIVERSARI, CANVIS, LA GATA I EL FORMATGE

Avui fa poc més de dos anys que vaig començar el blog i, per celebrar-ho, hi he fet un petit canvi... Qui l'ha notat? Sí, sóc jo, a Paris l'any passat...

Lo de tenir un blog és molt més xulo del que em pensava... Sempre m'havia agradat escriure però fa anys que vaig deixar d'intentar fer un diari. I res, lo del blog és fantàstic. Perquè hi poses el que et dona la gana quan et ve de gust. Algunes vegades fotos, d'altres dius el que sents, d'altres expliques el que t'ha passat, d'altres analitzes el món que t'envolta... Però, sobretot, el més bo de tot, és que, de cop, sents el carinyo i el suport de gent que, encara que no coneixis, t'és propera. Total, que moltes gràcies noies per haver estat amb mi durant aquests últims temps...

Perquè demà és el dia D. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh. Demà començo al nou curro. Porto dos dies somiant-hi...jejeje! La veritat és que em fa molta il·lusió i bastant cangueli. I una part de mi encara no s'ho pot creure tot plegat....

Però avui encara estic de vacances... Per qui s'ho pregunti: reconec formalment que el Mico tenia raó. La Saigon ha sobreviscut la setmana que hem estat fora sense cap problema de res. Gràcies Tato!!! I vale. Aceptamos barco. Tinc tendència a ser exageradament sobreprotectora... I això que només és un gat!!!!!

A l'estil de la Rebeca, a França hem aprofitat per proveir-nos de coses bones. Bàsicament, formatge... nyam, nyam. El millor d'un super francès és arribar a la zona de formatges... N'hi ha de tots tipus, molts més i més variats que aquí. I per comprar-ne uns quants t'estàs mitja hora intentant decidir quin deu ser més bo. T'agafa com un síndrome raro i te'ls voldries emportar tots... Aquesta vegada hem tornat amb un d'herbes, un de cabra, un brie... jejeje!

UN TOUR PER LA FRANCE

Després d'un garbeo de més de 2.500 km, aquí estem, fent el gos per casa i contents perquè les vacances han sortit prou rodones... Foticos? Aquí en van unes quantes:

El primer que vam fer a Sant Emilion va ser buscar un lloc on ens donéssin sopar i bon vi... Sabíeu que Saint Emilion i la seva zona de vinyes és patrimoni de la humanitat de la UNESCO? Jo no... I els vins... aish... Per casualitat vam descobrir un restaurant, l'Envers du Décor, fantàstic... foi, magret d'ànec, formatges per postres... i tot regat amb el vi de la foto. Després va resultar que, sense saber-ho, havíem anar a parar a un lloc d'aquests amb solera que tothom recomana...

Aquest és el segon motiu pel que Saint Emilion és patrimoni de la humanitat. Té un conjunt subterrani acojonante: esglèsia, capelles i catacumbes dintre de la roca. Només està fora el campanar.

Vam arribar a la Bretanya el diumenge a la tarda. Els amics estan molt bé i la casa on viuen és xula xula. Una pau i tranquil·litat... no se sent res... Vam dedicar el vespre a xerrar, xerrar, xerrar tot picant i vevent vi... Sí, el vi ha estat una constant en aquest viatge...jejeje!

Turisme: Carnac. Fa uns 4.500 anys els pobladors neolítics de la zona van decidir que, per distreure's, posarien en línia més de 3.000 menhirs... Sí, com que no teníen el futbol... Doncs bé, si hi aneu hi trobareu camps i camps de menhirs aliniats, algun dolmen, algun túmul...

Mes turisme: el bosc de Broceilande. Segons la llegenda, en aquest bosc és on vivia Merlin (concretament dintre de l'arbre de la foto), on el rei Artur va llançar la seva espasa Excalibur dintre d'un llac, on vivia la malvada Morgana, etc.

Més turisme: Vannes. Ciutat de la que ningú en parla i que resulta que és maca i ben bé val la pena una visita. Dedicar-li un passeig.

I, per últim, Belle-Ille. El nom és absolutament justificat. L'illa és preciosa. Vam tenir sort que, tot i la fred, ens va fer sol. I vam anar a veure el meu cosí. Em feia por no saber què dir-li més enllà de les obvietats i, pel contrari, ens vam passar la tarda i el vespre xerrant. Ens va invitar a sopar a tots 4, amb la seva filla petita i la seva companya actual. Vam reviure la història familiar, que ja us acabaré d'explicar, vam veure fotos, vam parlar de política... Molt bé. Us deixo amb algunes fotos de Belle-Ille.

LIBERTÉ... I ÉGALITÉ, FRATERNITÉ.... JEJEJE!

Liberté

Buenoooooooooooooooooooooo. Curro finiquitat. Ja està fet. Bien. Però no ho tinc gaire assumit... De fet, crec que dec tenir algun tipus de síndrome d'Estocolm. Aquest matí m'he aixecat amb mitja sensació de pànic pensant: "no em puc creure que ho estigui fent". Lo de largar, volia dir... Però bé, tot molt correcte i civilitzat. He invitat al personal a un pica-pica (tradició de l'empresa) i m'han regalat un bolso vermell superxulo. Apa. Entre aquest i els que em vaig comprar en un atac de consumisme febril aniré sobrada de bolsos... I quan he anat a firmar el "finiquito" he flipat... El que té de bo deixar una feina és la pasta que et cau de cop. Res, tu, que ja sóc lliureeeeeeeeeeeeee!


Égalité i fraternité

Doncs això és perquè demà larguem a França... Alegria!

Només em preocupa la Saigon. Resulta que el Mico té la teoria que s'ha d'acostumar a estar més sola (més???!!!!), que no pot ser que quan marxem vingui algú cada dia. I només ha acordat amb el Tato que aquest vingui el diumenge, el dimarts i el dijous. I sí, vale, nosaltres tornem el dissabte. Per tant, això és dia sí - dia no. Però a mi em sembla que la Saigon estarà massa sola. Si tenim en compte que és una gata hiperdependent i amb "necessitats especials"... Vale, potser tinc tendència a ser "sobreprotectora" però... no ho veig clar. El problema és que no hi ha ningú més a qui dir-li que es passi i el Mico no vol abusar del Tato... Aish... Esperem que tot vagi bé perquè em fa por que a la Saigon li passi algo o que quan tornem la trobem tan estressada que estigui insuportable... Com quan va començar a viure amb nosaltres, que ni ens deixava dormir a les nits... Bueno. Creuem els dits.

Intentaré fer algun post de d'Auray però, per si de cas, feliç setmana santa a tothom!

PLANIFICANT-ME LA VIDA

Demà:

• Tancar tema 1: només és qüestió d'enviar un mail.
• Començar tema 2 i intentar tancar-lo.
• Fer una nota de despeses.
• Parlar amb la jefa (que, en un atac d'infantilisme, no em diu res, ni bon dia, ni res...) per veure com ho fem amb lo del projecte que acabaré a les meves tardes lliures.
• Dinar amb les amigues. Comiat en petit comitè.
• Ordenar taula i armari.
• Fer birra amb compi d'àrea: "consells per sobreviure a la jefa tot el temps que treballis amb ella, petita saltamontes".

Divendres:

• Tancar tema 2.
• Reunió de traspàs.
• Ordenar taula i armari.
• Pica - pica o vermut de comiat?
• CURRO FINIQUITAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
• Anar a comprar coses per marxar a França. Sobretot, pinso per la gata...
• Sopar de "celebration" amb el Mico.... Ens fotrem morats de vi? Jejeje!

Dissabte: MARXEM A FRANÇA!!!!!!

• Parada 1: Saint Emilion. A mig camí.
• Parada i fonda: Auray.
• Excursió: Belle Ille.

Voleu saber la història de Belle Ille? Una tia besàvia meva es va haver d'exiliar a l'acabar la guerra civil. Al camp de refugiats hi va conèixer un soldat francès. Bretó. Es van enamorar i es van casar. I se'n van anar a viure a Belle Ille, d'on era ell. 60 anys més tard tinc un cosí-avi que parla català a una illa de la Bretanya francesa. Que xulo, eh?

REFLEXIONS EN DIUMENGE D'ELECCIONS

Al blog no parlo gaire de política perquè, tot i que tinc una ideologia bastant definida, moltes vegades em costa trobar les paraules justes per fer-me entendre. A més, admeto que em costa ser tolerant amb segons quines idees i passo de segons quins comentaris que el personal em pugui fer.... Sí, ja ho sé, aquest és el pitjor "pecat" en el que es pot caure. La norma bàsica de la democràcia és respectar les opinions de tothom. Sense aquesta premisa, mal aniríem.



També us dic que només em costen algunes idees determinades. És a dir, les del PP. Obertament us diré que avui he votat Iniciativa i que les pasades generals vaig votar PSC. I que avui el meu vot ha estat ideològic. Per una vegada he intentat que no em vencés la temptació a recórrer al vot últil.... I la veritat, llegia el programa d'Iniciativa i pensava: tengui, tengui, tengui... En fi...



Pel que fa a les idees de les altres persones, si bé no comparteixo els plantejaments de Convergència i d'ERC, tampoc em posen nerviosa ni m'alteren. Jo sóc d'un nacionalisme molt moderat. Amb catalanisme en tinc prou. Però ja està.



Qui em posa francament nerviosa és el PP. Així de clar. M'altera. Em supera. Amb ells em costa moltíssim ficar-me al cap que tothom té dret a la seva ideologia... Ja ho sé, ja ho sé: he de treballar en això... Potser és que em prenc la política molt en serio (o això em diu el Mico, amb bastanta raó) però jo penso que un posicionament polític és, també, un posicionament moral. Em passo de la ratlla? Potser sí. Però per mi la política és, precisament, una manera d'entendre la societat i les relacions entre les persones. Configurem les nostres idees polítiques en funció dels nostres valors i dels nostres principis. Per tant, des del meu punt de vista, les nostres idees polítiques diran molt del que som com a persones...



Per exemple: Per mi, la igualtat i la justicia són valors fonamentals. Justicia també vol dir ètica, equitat i honradesa. Aleshores, la igualtat entre persones és i ha de ser, per mi, la base del funcionament de la nostra societat. La base de la convivència i el respecte entre persones. Així doncs, no es justifiquen de cap de les maneres, les desigualtats que defensen ideologies com les del PP. Que quines desigualtats? Doncs desigualtat en els drets de les persones: no només no van votar la Llei d'Igualtat Efectiva entre Dones i Homes i la Llei de matrimonis homosexuals; sinó que les han recorregut davant del Tribunal Constitucional. Aleshores, està clar que el PP no pensa que sigui necesari legislar per a que les dones tinguem els mateixos nivells d'ocupació, de salari i d'oportunitats professionals que els homes. I si algú està pensant en dir-me que faig demagògia, gustosament li recordo que els nivells d'atur són superiors entre les dones, que les dones cobrem més d'un 20% menys que els homes i que les dones ocupem molts menys càrrecs directius. També és evident que el PP no creu en la igualtat entre totes les persones, idenpendentment de la seva orientació sexual. I jo em pregunto, per què una persona homosexual no ha de tenir dret a veure reconegut, jurídicament, el seu amor i la seva relació estable amb una altra persona? Per què s'ha de trobar en situacions d'indefensió legal en les que els heterosexuals no tenim cap problema? Aleshores, és que pensem que nosaltres som millors que ells? I que per això hem de tenir més drets? Hem d'estar més protegits?...



I, tot això, sense haver entrat a parlar de l'ús que està fent el PP al fenòmen de la immigració... Que em posa que ni us ho explico...



Qui vulgui dir-me que m'ho prenc massa a pit, vale. Potser té raó. Però crec que, de fet, només he de treballar en la meva capacitat de tolerància. Que les meves idees les tinc molt clares...

MILLOR, MILLOR, MILLOR...

Molt més tranquil·la i amb poques ganes de parlar de curro... sóc conscient que dec haver estat bastant pesadeta, però bueno, com que ha estat la super-mega-circumstància del moment...



Sembla ser que hem trobat dues persones per ocupar-se de la Saigon quan marxem a França... Una és molt fiable: el Tato, el germà del Mico. Ja la va cuidar quan vam anar a Costa Rica i xaxi. Per tant, és una bona notícia. L'altra persona fa més por: mon pare. És un irresponsable de campionat... No me'n fiaria gens si no fos perquè d'un temps cap aquí està fent cert esforç "d'esmena" i, mira, potser és el moment de donar-li l'ocasió de demostrar que es pot comptar amb ell... Dits creuats, dits creuats, dits creuats i, fins i tot, dits dels peus creuats...



Vam anar a veure "Las hermanas Bolena" (The Other Boleyn Girl). L'any passat vaig llegir el llibre i és bastant bo, tot i ser dels d'encefalograma pla. I tenia curiositat per veure què tal seria l'adaptació a pel·lícula... Doncs bé, no és cap meravella però està ben feta i distreu prou... Per no haver de pensar massa en res, vaja.



Dissabte a la nit vaig tornar a fer una Ladies' night... Fiestaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Una d'aquestes, de tant en tant, m'anima un munt!



I aquest diumenge a votar, eh? M'ha agradat el missatge del PSC: "Si tu no hi vas, ells tornen". No estic dient que s'hagi de votar al PSC, però tenen raó en que si no votem.... En aquest país està demostrat que la dreta no s'absté. Us imagineu el Rajoy de president... brrrrrrrrrrrrrrrrrrr.... Posats a canviar circumstàncies, crec que jo ja no tornaria de França, jejeje! Clar que allà amb el Sarkozy tampoc estan gaire millor... Aishhh... Bueno.

COM UNA MUNTANYA RUSSA

Així és com ha estat la meva vida laboral durant l'última setmana: de susto en susto, nervis i moments de mal rollo barrejats amb moments de bon rollo... Esgotador!

Explicar tots els detalls seria interminable i pesat... Amb alguns moments espectaculars n'hi haurà prou:

• Moment espectacular número 1: quan el superboss, il cappo, em va dir que lo dels fills és molt fàcil, fins als 10 anys es pot subcontractar la seva cura a qualsevol altra persona. Que els fills només et necessiten quan són grans...



• Moment espectacular número 2: frase de la jefa de divendres passat "crec que has estat inoportuna i deshonesta"... Era d'estranyar que no sortissin els retrets i les acusacions un moment o l'altre.



• Moment espectacular número 3: quan un company de feina, assabentat que piro, ha vingut a dir-me que no s'ho hagués pensat mai perquè a mi em veia "institucionalitzada".... ejem... algú ha vist Cadena Perpetua?



• Moment espectacular número 4: la super birra que vaig prendre ahir amb una de les companyes de feina que hi ha estat sempre, i a qui aprecio molt.... una amiga més...



• Moment espectacular número 5: assajant amb una altra amiga el que li havia de dir a la jefa per parar-li els peus... mig Eixample de Barcelona aprenent a marcar límits...



• Etc.

He escrit poc perquè he estat bastant nerviosa... Una barreja de no tenir-ne ganes, incapacitat per pensar en res més, i no voler donar-li encara més voltes als temes. El més bo de tot plegat? Que plego el dia 14. Tinc la setmana santa per mi, per fer vacances, per anar amb el Mico a França... bien!!!!!