28 de desembre 2006

ELS BLOGS: FER DE VOYEUR


Algú a part del Mico s'ha fixat en els blogs que miro? Estan a l'apartat de "Voltant" perquè això és el que faig: me'n vaig de voleio. És a dir, que a través d'aquests blogs viatjo per realitats diverses i xafardejo les vides de gent desconeguda. Faig una mica de voyeur, vamos.
Dic que viatjo perquè la majoria de blogs són guiris. Sobretot americans. I n'hi ha algun que no té pèrdua. Per exemple, el de Life in a Shoe. És el blog de la Kim, una dona de trenta pocs, cristiana (en el sentit més americà i purità del terme), mare de 8 fills escolaritzats a casa, etc. Llegir les seves entrades és un exercici de diversitat. La seva vida és tan diferent de la meva! Els seus valors, els seus principis, però també, el seu dia a dia, les seves preocupacions, etc. Buaaaaaaaaaa! Una mica menys millor que viatjar de veritat...
I també faig voyeurisme amb els blogs de A Day in the Life of Smoochy i David and Corin...and Dakota. Ambdós són de dues noies més o menys de la meva edat que tenen en comú que van donar llum a casa (?????!!!!) i no treballen. La primera, la Rebecca es mou en un entorn molt progre i la seva opció és bastant "hippie". La segona, en canvi, la Corin, és molt religiosa i més conservadora.
No sé... m'agrada veure les opcions de vida d'altra gent. La Jules és una dona de trenta llargs que va perdre un fill no fa massa i continua plena de ganes de viure i de coses que li fan il·lusió. La Momsquared és mare de tres fills, atea, estudia dret i vol adoptar un nen a Vietanam. La Sara viu a Nova Orleans després del Katrina, té un doctorat en psicologia, ve d'una família molt xunga i va tenir un abort farà cosa d'un any.
Veieu? Molt més interessant que el 90% dels programes que fan a la tele!!!!!

20 de desembre 2006

MALTRACTADORS


Porto alguns dies intentant decidir si podia escriure aquest post amb tranquil·litat i seguretat. La veritat és que no sé perquè em preocupo. Total, el Mico i jo som els únics que llegim el blog i, d'aquí a un temps, aquest post serà història o sempre el puc eliminar.

Vale: he descobert que un meu company de feina podria ser un maltractador o, com a mínim, està lo suficientment tarat o malalt com per ser un assetjador. Només ho sabem jo i una altra noia que ja no treballa a l'empresa, la M., i saber-ho és una d'aquelles coses que et cremen els dits.

Ara farà un any aquest noi, li diré Ell, va començar a sortir amb una noia de l'empresa, Ella. Al principi feien molt bona parella i semblava que tot anava molt bé. Al cap d'uns mesos, però, ho van deixar un parell de setmanes i després hi van tornar. Durant les 2 o 3 setmanes que van estar sense sortir, Ell va tenir un comportament una mica desesperat que nosaltres vam interpretar com que estava molt penjat i, clar, ho passava malament. Per donar una idea del que vull dir, un dia gairebé se'ns va posar a plorar (???!!!!), no parava d'enviar-li missatges al mòbil i mails, etc.

Després hi van tornar però, fins a l'estiu, van continuar amb la pauta de sortir - tallar uns dies - tornar-hi, etc. Alguna vegada vam parlar amb Ella i ens va fer alguns comentaris sobre el comportament d'Ell que eren una mica estranys o una mica desagradables o una mica menystenidors (no sé si es diu així). Però com que Ell és tot un caràcter per si sol (és d'aquelles persones que se surt de la norma en el vestir, en les actituds, etc.) no li vam prestar excessiva importància.
El sopar d'estiu de l'empresa va ser un desastre per ells ja que van tenir una enganxada gorda, i després van passar el mes d'agost separats. Al setembre, Ella li va dir que ho volia deixar i, a finals d'octubre, Ella va deixar l'empresa. A continuació, Ell va pillar una baixa per depressió o estrés de gairebé un mes.

I anem a parar a divendres passat. Vam anar a sopar uns quants de l'empresa i un parell de noies que van estar-hi treballant fins no fa gaire (una d'aquestes és la M., l'altra que està al corrent de la situació). A aquest sopar van venir tots dos perquè, d'alguna manera, ambdós formen part del grupet aquest que ens avenim més. El sopar molt bé, molt animat. Deprés vam anar a fer una copa i a la hora de marxar vam veure que Ell i Ella estaven parlant i vam optar per deixar-los tranquils i pillar el Nit Bus. Totes menys la M. que, com que anava en direcció contrària, havia de marxar amb Ella.

I a partir d'aquí... Jo em vaig assabentar del parcal l'endemà perquè li vaig preguntar a la M. que com havia anat la tornada a casa i em va posar una cara... Que li vaig preguntar què havia passat i, com que ho estava passant malament, m'ho va explicar tot.... Sembla ser que Ella li va començar a dir a Ell que la deixés tranquil.la. I va fer el gest per marxar. I Ell li devia dir alguna barabaritat perquè el següent que recorda la M. és veure que Ella li pegava una bofetada a Ell. A partir d'aquí les coses es van desmadrar. Ell va començar a rebotar a Ella per les parets del carrer, dient-li que ho havien de parlar, que ho havien d'arreglar. Exigint i suplicant a la vegada. La M. dient-los-hi que ho deixessin estar, que no era el moment de parlar-ne, que havien begut i que després se n'arrepentirien... I mentre, Ell rebotant-la a Ella per les parets, dient-li de tot, insultant-la i plorant-li a la vegada, dient-li que per culpa seva havia hagut d'estar un mes de baixa, tornant-li a dir que per favor ho havien d'arreglar... Etc. Una vegada i una altra.

Al final la M. va aconseguir parar un taxi i fer-hi entrar a Ella. Aleshores, Ell va perdre del tot els papers i va començar a amenaçar a la M., dient-li que gràcies per ficar-s'hi pel mig. Que per culpa seva Ella i Ell no tornarien a estar mai més junts, etc. La M. va tenir la sang freda suficient per dir-li a Ell que millor que es tranquilitzés i va pujar al taxi. De camí a casa, Ella estava feta caldo. Resulta que durant tot el sopar, mentre Ell estava de catxondeo amb nosaltres, li anava dient de tot a cau d'orella... Que des de que va deixar l'empresa no para de trucar-la i enviar-li missatges al mòbil... Que es nega a admetre que ja està, que s'ha acabat i que no para de perseguir-la...

El dissabte al matí la M. es va trobar un missatge al mòbil d'Ell, tornant-li a recriminar que s'hagués emportat a Ella. I Ella se'n va trobar un dient-li que a Ell li sangrava l'orella de la bofetada i que si s'avenia a quedar amb ell i parlar de la relació no la denunciaria... ????!!!!!...
En fi...
Tant la M. com jo teníem clar, abans de tot això, que Ell té algun tipus de problema. En moltes coses no té un comportament habitual/estàndar/normal o, com a mínim, similar al de les persones de la seva edat, formació, etc. Però, sincerament, pel que fa a la relació amb Ella semblava que tot es limitava a una extrema dependència i certa immaduresa a la hora de comprendre com funciona una relació adulta.... No ens podíem ni imaginar que, en el fons, estàvem davant d'una persona una mica més malalta de lo habitual...
La M. s'ha estat informant i diu que clava el perfil tipus de maltractador. Jo no vull anar tant enllà..., encara. I al curro no ho estic passant massa bé perquè me'l trobo continuament, als dinars, als cafès, etc.
Ho trobo tan fort i em fa tan de fàstic que he vist reduïda la meva capacitat de mirar cap a una altra banda. La meva manera de solucionar les coses que no m’agraden és a) buscar-hi solució pràctica immediata o b) mirar cap a una altra banda. Doncs em trobo que amb això no puc fer ni una cosa ni l’altra. Estic allà, pensant pavo estàs fatal, i no ho puc dir a ningú... Una de les coses que més em costen és veure que l’altra gent no ho sap i se “l’aprecia” o hi fa bromes, hi parla normal, etc. I ell està tan ample. Si jo hagués tingut una enganxada d'aquesta magnitud amb la persona que, en teoria, estimo, estaria feta una merda. Doncs Ell no. Ell continua allà dient que si vol apadrinar una criatura de la India, que si l'any que ve vol fer un màster, que si, etc.... I jo pensant, tiu ets un perill, i sé que no hi puc fer res de res...

VIDEOS DE POLÒNIA

M'encanta Polònia. Són els únics que diuen obertament les coses que pensa tothom. Aquest és un dels gags que m'han fet més gràcia... És boníssim! Gaudiu-lo!

19 de desembre 2006

VARIS EN POSITIU



1. La setmana que ve tinc vacances!!!!!!!!! Em pensava que uns clients voldrien el lliurament final de l'estudi que els estem fent pel dia 31 i... resulta que no! Passen tant de tot que m'han enviat un mail dient que el gener ja parlarem! Alegria!!!!

2. Ahir vaig emportar-me la panera a casa i: oli del bo, un xoriç, una llangonissa, formatge de cabra del bo de debó (!!!!!), vi negre (mmmm), vi dolç (ecs! pel sogre), dolços (pel Mico) i mermelada. Bueno. Un 7 sobre 10.

3. Tothom està pre Nadalenc i no tinc cap regal. Ni un! Aishhh! Sempre igual. Pel Mico no em preocupa perquè tenim un pacte que ens salva d'haver de córrer: ell i jo ens donem els regals per Reis. La resta de la família, però... Dissabte haurem de córrer.

4. Dijous tenim sopar de Nadal amb l'empresa. Espero que aquesta vegada sigui millor que l'estiu passat que va ser una meeeeeeeeeeeeeeerda. D'altra banda, sabent que no hauré de córrer i que tinc vacances em fa venir més ganes de socialitzar-me.

5. Seguint amb les meves obsessions particulars, he descobert el blog d'una enfermera americana que atén parts. Està molt guay.

En fi. Això és tot per avui.

17 de desembre 2006

QUE MALAMENT!!!!


És diumenge i estic treballant...

Sí, ja ho sé: sóc una pringada de categoria. Resulta que si vull fer vacances que tinc demanades la setmana de Nadal a Cap d'Any he de deixar enllestits aquesta setmana els dos informes i mig que hem de presentar... I aquí estic, intentant treure ànimus d'on sigui per fer el primer.

La veritat és que ho porto malament, perquè enganyar-me? Hi ha gent que serveix per fer aquestes coses, currar a deshores i ser feliç (per exemple, la meva jefa que és una addicta a treballar). Però jo no. Jo m'angoixo, em poso nerviosa i començo a plantejar-me una vegada i una altra què collons estic fent en aquesta merda de curro que no m'està deixant viure la vida.


A més, amb la setmaneta que he tingut.... No estic gaire d'humor, la veritat. Una mica xofff...

Bueno, m'hi torno a posar que pel migdia li hauria de passar quelcom a la jefa.

15 de desembre 2006

MIRA QUÈ TENIM AQUÍ

Vaig comprar-me el primer llibre de la triologia pràcticament per casualitat... I em va agradar molt. S'hi nota bastant la influència d'El Senyor dels Anells i d'altres històries èpiques d'aquest estil però, a la seva manera, també és molt original. En fi... que ara tinc moltes ganes de veure la peli!

13 de desembre 2006

NYAM, NYAM


Ahir quan vaig arribar a casa... sorpresa! Al Mico li havien donat la seva panera de Nadal i... ooooohhhhhh! Hi anava inclòs un PERNIL!!!!! Olé, olé!

Suposo que no cal que expliqui que M'ENCANTA el pernil. M'agrada moooooolt. Potser és una de les coses que més m'agraden. I sobretot, sobretot, m'agrada la part més seca... nyam, nyam... Quan n'hi ha un a casa sempre faig el mateix, pillo el ganivet, el destapo i vaig tallant i jalant. En això consisteix el meu sopar durant la majoria de dies. Fins que s'acaba.
Sí, ja ho sé. Una dieta la hòstia d'equilibrada. Però a la foto es pot veure com quedarà el pernil que va entrar ahir a casa en un parell de setmanes. I jo me n'hauré zampat el 75%!!!!
Tema de les paneres: Ara n'és l'època! Se suposa que és una tradició obsoleta fruit d'un passat en el que els empresaris tenien una actitud paternalista vers els treballadors i per això, per Nadal, per complir amb la tradició de la caritat cristiana, els donaven jalo extra. Ja ho sé. Però no puc evitar que a mi em facin molta gràcia... Ja sé que és una xorrada i que segurament hauria de preferir que m'ho donessin en metàl·lic però... mira... Una és com és...
Aquest matí han arribat les nostres però encara no ens les han donat... :( A l'oficina estem tots a l'espera fent quinieles del que hi haurà. A l'empresa on jo curro les paneres venen cada any d'una zona geogràfica concreta d'Espanya en funció de l'humor del soci que se n'ocupa. Aquest any, del tema paneres se n'ha fet càrrec el soci andalús i tenen una etiqueta que hi posa "Zahara Catur". Mirant per internet, hem descobert que és una empresa de lleure i aventura de Càdis... ?????!!!!.... Total, que no tenim ni idea del que hi haurà.... Però, si-us-plau, sobretot, sobretot que no sigui una panera plena de doços perquè, com ja us podeu suposar, jo tiro més aviat cap als salats.... jejeje!
PD. M'acaben de xivar que una de les coses que sí que hi ha és una ampolla d'oli del bo. Vale.

11 de desembre 2006

TINC 29 ANYS...

... i un MIOMA... D'entre 2,5 i 3 centrímetres de diàmetre... La ginecòloga m'ha dit que no m'havia de preocupar però a mi m'ha sentat molt malament... Què vols... jo relaciono aquest tipus de problemes amb senyores grans pre-menopàsiques i no amb ties que, en teoria, estan a la flor de la vida com jo... Sense dramatitzar, però, sembla que de moment no cal que em preocupi en excés. El més fotut que em pot passar és que creixi molt i ràpid i que em compliqui la possibilitat de quedar-me embarassada més endavant. Per això, d'aquí a 6 mesos em tornaran a fer una ecografia i, si ha crescut gaire, haurem de plantejar-nos en serio lo de posar-nos a tenir criatures... juas,juas! Vols caldo? 2 tasses! I jo que tenia un pla tan ben muntat de no quedar-me embarassada fins d'aquí 2 anys com a mínim... idiota! La vida t'ensenya que fer plans és inútil. Veus que bé?

07 de desembre 2006

PONT


Aquesta és la mida del pont que SÍ que estic fent... olé, olé! Demà marxem porahí però, de moment, hem estat fent vida social i jalant i dormint i fent el gos i veient la tele i jugant i... Tot allò que s'acostuma a fer quan tens uns dies de TRANQUIL·LITAT!!!!!

04 de desembre 2006

VARIS


1. Us agrada la meva nova bicicleta? Jo estic com una nena amb sabates noves!!!! Aquest estiu a Vietnam vam fer un circuit en bici a l'illa de Cat Ba... Més enllà de cansar-nos i suar com una mala cosa, vam decidir que estaria bé comprar-nos unes bicis i deixar-les al poble. Però, clar, era una cosa d'aquelles que es diuen i vés a saber quan les faràs... Doncs bé, gràcies a unes peles caigudes del cel, dissabte passat vam anar a comprar dues bicis xules xules al Decathlon. I el diumenge, com dos xaves qualsevols, ens vam llençar a provar-les. Dir que vaig acabar traient el fetge per la boca és poc...jejeje! Estic en una forma física pèssima i a la primera pujada em vaig quedar... Ara bé, com que sóc tossuda de mena i la bici em fa molta il·lusió, penso continuar intentant-ho.

2. Vitoria va anar bé.... uf!!!!Només hi va haver una estona que estic segura que no van entendre res de res. De fet, ni jo sabia exactament què els estava explicant... jejeje!

3. La Saigon continua igual o pitjor. Aquesta nit a dos quarts de tres ja estava fent marrameus. El Mico l'ha tancat a l'habitació petita i quan m'he llevat i l'he anat a obrir m'he trobat amb tot el terra ple de xinxetes d'un pot que ha volcat. La mare que la va... sort que no se n'ha clavat cap! Algú té una gata que hagi tingut gatets petits fa poc? El veterinari ens va dir que millor agafar un gat mascle recent destetat...

4. Aquest pont sí que el faré! Estic de feina fins els topes però necessito parar uns dies. A més, ja m'he fet a la idea de currar el finde del 16-17 perquè serà l'única manera de poder fer els tres dies de vacances després de Nadal. Això no és vida...

5. Recordeu el post de Les rates i el vaixell? Doncs bé, no només hi ha rates que, voluntàriament, abandonen el vaixell... a d'altres també les obliguen a saltar per la borda... Diguem que les aigües baixen una mica esverades...

6. Estic a punt d'acabar el llibre que estic llegint, "Two Lives" i m'ha agradat molt. És la biografia d'una parella, ell indi, ella jueva alemana que es coneixen a l'Alemanya d'abans de la II Guerra Mundial. Ella sobreviu a l'holocaust perquè pot emigrar però perd tota la seva família. Més enllà la història d'una relació que no és una història d'amor convencional, és molt interessant per tota la descripció que fa de l'Alemanya prèvia i posterior a la guerra.

29 de novembre 2006

MOTTO

I hope you never lose your sense of wonder
You get your fill to eat
But always keep that hunger
May you never take one single breath for granted
God forbid love ever leave you empty handed
I hope you still feel small
When you stand by the ocean
Whenever one door closes,
I hope one more opens
Promise me you'll give faith a fighting chance

And when you get the choice to sit it out or dance
I hope you dance
I hope you dance

Lee Ann Womak

VITORIA

Avui marxo a Vitoria perquè demà he de donar un curs. Estic cagadíssima de por: estan apuntades a la formació 150 persones de les que la jefa m'ha dit que només n'esperi unes 100... ??????!!!!!!!.... Jo mai he donat formació a tanta gent a la vegada... A més, es veu que és rollo pinganillu inalàmbric i sala d'actes... cagadeta, vamos....

Però és que, a més, no és que de Vitoria en tingui gaire bon record: l'última i única vegada que hi he estat (deu fer uns 3 anys) vaig caure per unes escales i em vaig trencar l'os del cul. El sacrocoxis. I fa mooooooolt de mal, en serio... Del mal que feia em va donar el riure tonto... Vam anar a prendre una birra i a sopar porahí....

Doncs bé, acabat el sopar ja no em vaig poder aixecar de la cadira. El Mico va haver de venir a ajudar-me... Em vaig passar una setmana veient les estrelles i a base d'uns calmants molt forts que em van donar en una farmàcia de guàrdia... Per cert, jo allà amb la història del cul mentre que a Vitoria era la festa major i tots els que feien cua amb mi estaven mig borratxos... Una setmana més tard, ja de tornada a Barcelona, em van fer una radiografia a la Coratxan i resulta que tenia l'ós trencat... El metge encara flipa i jo també perquè en teoria, no hauria d'haver pogut caminar....

En fi. Una història per oblidar. Creuem els dits i esperem que demà vagi una mica més bé.

26 de novembre 2006

PERALADA

Fa uns dies vaig anar a passar un cap de setmana a Peralada amb la colla i vam anar a visitar el Castell. Durant la visita ens van explicar que, una vegada morta sense descendència l'última comtessa, a princpis del segle XX el castell va ser comprat per un industrial molt ric que es deia Mateu. I vam poder comprovar que el Mateu en qüestió devia estar forrat com una mala cosa: que si una biblioteca amb milers d'exemplars, que si una col·lecció de cristalls amb peces egípcies i romanes, que si capitells romànics a l'esglèsia privada, etc.

I aleshores vaig recordar que, de petita, havia sentit a parlar als avis d'un tal Mateu de Garvet. Per això, una vegada acabada la visita, morta de curiositat, vaig trucar a casa i els vaig preguntar que què en saben del Mateu aquest...

Doncs bé, resulta que es tracta d'un industrial català immensament ric que, quan va esclatar la guerra civil , es va passar al bandol feixista i es va dedicar a finançar la guerra d'en Franco... Un fatxa de la hòstia, vamos!

I de tota aquesta història hi ha una cosa que m'indigna. No és pas el fet que el Mateu i descendència (la seva filla única es va casar amb el Segú, el pavo dels casinos) fossin fatxes, ni que en Franco passés temporades al Castell de Peralada, ni que estiguin forrats a costa de la repressió i l'explotació dels altres... El que més em fot és que aquesta gent, una vegada acabat el règim i després de la transició mantenen tot el prestigi social intacte. És a dir, o bé no se sap res de tot això que acabo d'explicar o bé es vol amagar però tothom perd el cul per anar al festival cada estiu! Ja veureu el proper juliol a Montilla i senyora codejant-se amb la soprano de turno i la jet set del moment. Tots arregladets i glamorosos... Des del meu punt de vista, aquesta gent per més forrada que estigui, per més casinos, bodegues, etc., haurien des ser tractats com uns pàries. Us sona allò de "los mismos perros con distintos collares"?

I d'altra banda, el que també em fot és el tema patrimoni. Els capitells romànics són de Sant Pere de Rodes.... ?????!!!!!... Es pot saber què hi fan en una esglèsia privada????!!!! I les monedes i els cristalls... Que potser venen de les ruïnes d'Empúries???? Tot això és patrimoni públic. Del conjunt de catalans i catalanes. Doncs bé, allà s'està. En mans d'una família de privilegiats que ho utilitzen per enriquir-se encara més...

Vale. Sóc una roja. I què?

22 de novembre 2006

DESPERTAR


Tinc el millor Mico del món: avui m'he despertat amb una com aquesta!!!

18 de novembre 2006

AIXÒ NO ÉS NORMAL

A la Saigon la van trobar abandonada a mitjans d'agost. Des d'aleshores, i fins que ens en vam poder fer càrrec nosaltres, va estar-se a casa de tres senyores jubilades que, evidentment, s'estaven molt per casa. Nosaltres la vam anar a buscar el 29 de setembre.

Quan va arribar a casa vaig veure que caminava molt raro. No és que tingués cap problema de tipus motor, sinó que mentre caminava feia anar el cap a banda i banda continuament i de forma molt ràpida. Al cap de poc vam començar a pensar que potser era una mica sorda. Feies molt de soroll quan ella no mirava i ni tan sols s'immutava... I el veterinari ens ho va confirmar. No és ben bé sorda però si que hi havia algo que no rullava...

I durant l'últim mes ens hem adonat que el comportament de la Saigon no és gaire normal. És una gata hiper dependent. No sap jugar sola, només vol estar a on estem nosaltres i fa marrameus continuament. Marrameus de gata en zel. I hi ha estones que no para. Els matins, sobretot, quan ens hem llevat i estem per casa dutxant-nos, esmorzant, només fa que cridar. Si no li fas cas i no jugues amb ella, crida. Diuen que és per demanar atenció, però a vegades li crida a la paret. O, tot i saber exactament on ets, crida. A vegades, després d'haver estat jugant amb ella una hora o més, també crida. I també crida a les nits. Si no la deixem entrar a l'habitació, crida. I si la deixem entrar, a les 6 del matí decideix que ja n'hi ha prou de dormir i també crida... Vaig buscar per internet i vaig trobar articles que deien que això es combat amb indiferència i paciència però no ha funcionat. Continua cridant igual.

Avui hem anat al veterinari i ens ha ratificat que això no és normal. Que la Saigon no és normal, vamos. Que segurament té algun tipus de problema neurològic... I ara què fem? Algú té alguna idea? Estem pensant en agafar un altre gat, perquè li faci companyia i hi jugui. Així ella no dependrà tant de nosaltres i se sentirà més acompanyada i pararà de miolar! Alguna opinió? Algú creu que això és una bona idea? Els suggeriments seran la mar de ben rebuts!

15 de novembre 2006

NOU TEMPLATE

Canvis! Canvis!!!!

He triat aquest template perquè era el més senzill d'instalar i manipular... A més, m'agrada un munt perquè em fa pensar en bons temps, vacances, relax...mmmmmmmmmm.....

Mico, has vist que he pogut posar imatges al "side bar"?!!!!! He tingut enveja cotxina durant mesos d'altres blogs que ho tenien i... per fi! He après com posar-n'hi!!! Sóc una autodidacta de la hòstia!!!! Sí, ja ho sé, l'autobombo no és gaire maco però, si tenim en compte que sóc de lletres i que no en tinc ni idea de programació, això té un mooooolt de mèrit!!!! Oi? ;)

També he canviat el títol del blog... Sí, queda una mica egocèntric però és que va d'això... De les meves circumstàncies que em fan tal i com sóc.

13 de novembre 2006

M'AGRADA ANAR EN TREN

Des de fa unes setmanes la feina m'obliga a anar amunt i avall en tren i he redescobert que m'agrada...

Casualitats de la vida, just ara que renfe no n'encerta ni una, jo m'adono que lo del tren m'agrada i sempre m'ha agradat. Ja sigui per culpa de l'avi ferroviari o bé per haver viscut en un poble on tenim una estació important, agafar el tren ha estat sempre una cosa quotidiana i agradable.

Suposo que en part és perquè el tren et permet veure el paisatge molt més bé que el cotxe. Les autopistes són horroroses i, a més, sempre has d'estar pendent de la conducció. Al tren, en canvi, vas la mar de tranquil·la i relaxada. Deixant que et portin, només t'has de preocupar de baixar quan toca. A més, el tren passa més per mig dels pobles. I veus les cases, la gent,... El tren et permet ser una mica més voyeur.

Anar en tren sempre em desperta una melancolia agradable. Passes de llarg de moltes vides que podrien ser com la teva, de molts espais agradables que podries ocupar, de paisatges dels que et voldries embolcallar...

I per últim, anar en tren sempre em fa pensar en el meu avi. En quan li tocava l'estació del meu poble els divendres i hi treballava fins a les 3. Jo hi anava i em deixava guixar en algun paperot asseguda en un despatx de la vella estació mentre ell feia la feina. Recordo com eren els antics bitllets, de color groc pàlid i el xiulet i la bandera. I després em comprava un xupa-xup a la cantina. I l'àvia li fotia bronca quan arribàvem a casa a quarts de 4 dient-li que ara la nena no dinarà...


02 de novembre 2006

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA







Quina merda tot plegat... Surti el que surti no m'agradarà!

P.D. I que consti que NO sóc precisament del PP però no he trobat cap logo més petit i el meu ordinador no té cap programa de manipulació d'imatges (és que és molt vell...).

P.D.(a 6 de novembre de 2006): Mentida! mentida! Sincerament, estic la mar de contenta amb l'Entesa Nacional de Progrés. Olé! Dec ser una politòloga una mica pèssima però no ho veia tan clar, la veritat... En fi, alegria!

25 d’octubre 2006

POST DATA A "LES RATES I EL VAIXELL"


Recordeu el post de Les rates i el vaixell?

Doncs bé, gairebé un mes més tard:
  • L'A. ha fotut el camp a una empresa a 10 minuts de casa seva, fent coses molt més interessants que no gestionar notes de despeses i a on li paguen més.
  • L'E. pira a treballar en un banc. 5.000€ més a l'any. 150€ de dietes. Bons horaris. Pla de jubilació. Sense hores extres i podrà fer el màster tranquil·lament.
  • El C. deixa l'empresa i passa a traballar en una agència de desenvolupament local. De 8 a 15h. Més pasta i més tranquil·litat.

En fi... això sembla Gran Hermano. Cada setmana en surt un/a de la casa. Alegria!

24 d’octubre 2006

El cul d'en Jaumet

Sóc com el cul d'en Jaumet.... Ahir a Brussel·les i demà a Torí... No vegis, festival d'aeroports!!!!!
Ahir vaig anar a una reunió d'Article 6 a la Comissió Europea... Quin pal! Em vaig haver de llevar a les 4.55 del matí i arribava a casa a les 9 del vespre feta una merda de cansament...
Aeroport - taxi - edifici Comissió - taxi - aeroport = la meva ruta. Pel mig vaig poder entreveure una Brussel·les amb sol al matí i plujosa a la tarda. I em vaig enyorar una mica dels dies que hi vaig passar amb la M., de vacances, ara farà 2 anys... aish...


Demà piro a Torí. Encontre transnacional d'un Equal. Això em fa més gràcia perquè en aquests tinglados fins i tot m'ho passo bé. Bon rotllo amb els italians i certa exasperació amb una estonia en particular...jejeje! El que em fa més mandra, però, és haver de tornar a marxar i no arribar fins dissabte al migdia... arf!
I llàstima que Torí és molt lleig... Per cert, que en el programa d'activitats hi havia la possibilitat de gaudir d'un bany turc... ooooooooooh! Però, per més gràcia que em faci, passo de quedar-me en boles amb gent amb qui treballo. Ho sento, no sóc tan "despresa". El que més em fot és que sé que és relaxant, relaxant, relaxant... I ho necessito mooooooooooooolt. En fi, dos pedres...

19 d’octubre 2006

Una de cal i una d'arena

Punyalades per l'esquena:

Fa dies que estàvem enviant mails amunt i avall per concretar la data del sopar anual que fem amb la colla de l’institut. Com que la que ho organitza no proposa dates fins 10 dies abans, hi ha hagut dos o tres propostes fallides. L’última proposta, del dia 17, era per fer el sopar el 27 i ajuntar-lo amb les fires. I jo el 27 estic a Itàlia. Ho vaig dir tan aviat com vaig poder i.. què ha passat? Doncs amb l’excusa de que cada vegada som més grans, tenim més responsabilitats i resulta més difícil coincidir, han tirat pel dret i faran el sopar el dia 27. Alegria!

M’ha sabut un greu... Primer de tot perquè és un sopar ANUAL. Vull dir que per una vegada a l’any que es fa no costa res intentar que estiguem totes. Segon perquè s’ha passat de mi, evidentment. Sóc la més fàcil de passar-ne, com que no hi sóc allà...

I els hi he enviat aquest mail: “No, no m’ho puc arreglar perquè estic a Itàlia. I no hi vaig per gust, precisament. Hi vaig a currar. Sincerament, em sap bastant de greu que tireu pel dret i feu el sopar sense mi. Ja sabeu que si em dieu les coses AMB TEMPS jo no fallo mai. Suposo que considereu que 10 dies d’antelació és temps suficient. Vagi bé, eh?”

L’E. ha contestat dient que tinc raó i que potser seria millor canviar de data. I una que es diu C. ha contestat intentant contemporitzar. Després però, la N., ha envia un mail dient que ella no vol anar a un sopar on no estiguem totes i on hi hagi que no ha pogut esser-hi tot i que ho voldria. Bien per ella!

A veure com acaba el tema però m’ha putejat tant a primera hora...


A les penes, doncs, punyalades!:


M'han enviat el calendari dels bombers de Bilbao... mmmmmmmmmmm.....

jejeje!

17 d’octubre 2006

Esmorzar amb Il Padrino


Avui he anat a esmorzar amb Il Padrino, il capo di tutti capi, the boss, el baranda, el jefe, l'amo, el chulo, etc.

Resultat: igual que a la mafia, ara no podré deixar la feina mai, mai, mai. Per què? Doncs perquè, repetint el que em va dir la bruixa de la jefa fa uns dies, m'ha tornat a dir que tinc FUTUR a l'empresa. Que compten amb mi. Que estan supercontents. Que encaixo, etc...

Vale. No m'ha fet una proposta concreta. Però m'ha parlat d'assumir funcions gerencials en 1,5 o 2 anys. D'esdevenir Senior 2 aquest febrer.

I clar... m'he inflat com un peó. I li he mentit... Sense cap vergonya li he dit que a mi l'empresa m'agrada, que estic contenta, que aprenc, que m'agraden els reptes, etc... No vegis! Es ben bé que "por la boca muere el pez". Ara no podré deixar l'empresa mai, mai, mai perquè, clar, després d'aquesta sarta de mentides només colaria que deixés l'empresa per una oferta espectacularment bona o per un descalabro vital. Ai senyor!

A mi qui em mana fotre'm en aquests berenjenales... ????!!!!!

13 d’octubre 2006

Qui fa pont?


Aquesta és la mida del pont que jo NO FAIG. És a dir, que fa mitja Españñññññññññña i jo no. Per què? Doncs perquè tinc un munt de feina i no m'ho puc permetre. A més, com que no havíem d'anar enlloc... Així doncs, aquí estic, mirant els meus blogs i intentant reunir força de volutat per posar-me a fer un diagnòstic organitzacional de merda. En fi....

Si-us-plau, si-us-plau, que em surti un curro de puta mare on pugui viure tranquil·la una temporada....

10 d’octubre 2006

Tast de vins














Avui el Mico i jo comencem un curs d'Aproximació al Tast de Vins... mmmmmmmm..... Serà cada dimarts fins a principis de novembre i té molt bona pinta. Olé!

Al programa diu que provarem uns 20 vins entre blancs, rosats, negres i caves... mmmmmm.... ja em veig cada dimarts arribant contentillus a casa...jejeje!

06 d’octubre 2006

Saigon

Ladies and gentlemen, let me introduce our new cat:
Miss Saigon!!!!!!


She's a really beautiful kitten, with lovely blue eyes and sooooo sweet!




04 d’octubre 2006

Anatomia de Grey

M'he perdut la majoria dels capítols de l'estiu... però ara em moro de ganes de saber què passarà!!!! La sèrie és molt xula i, a més, odio que els capítols acabin en punta... aishhhhhhh!



03 d’octubre 2006

I'm on strike!!

You Are 32% Evil
A bit of evil lurks in your heart, but you hide it well.In some ways, you are the most dangerous kind of evil.
How Evil Are You?

29 de setembre 2006

Les rates i el vaixell

Jo no dic que el vaixell s'enfonsi (que consti eh?) però al meu curro:

  • Tres directrius han deixat l'empresa l'últim any. Dos a l'administració pública i un a fer les seves coses. De tots ells se sap que ara són moooooooolt més feliços.
  • La M. va deixar l'empresa el març 2006 tipa de la puta de la meva jefa. Ara treballa 37,5 hores setmanals en projectes europeus relacionats amb les dones i la igualtat d'oportunitats. Viu feliç.
  • L'E. va deixar la feina divendres passat perquè li han ofert un curro a l'administració pública relacionat amb la immigració (el seu gran tema). Treballa, doncs, 37,5 hores setmanals i pinta molt bé.
  • En M. deixarà el curro divendres que ve. Pira a viure amb la xicota a Solsona. On estarà molt més tranquil i feliç. A més, treballarà a La Caixa = hipoteques gratis, horari de 8h a 15h, etc.
  • En J. busca feina. Acaba de veure una superoferta a Girona (on vol anar a viure) per un munt de pasta l'any.
  • L'E. també busca feina. Dilluns va anar a fer una entrevista i està esperant a veure què li diuen.
  • La L. amenaça que fotrà el camp el febrer si no li arreglen lo seu.
  • La M. que només fa 6 mesos que treballa aquí, diu que ja n'està agobiada.
  • I NINGÚ es planteja una carrera professional llarga i profitosa en aquesta casa...

Ejem... D'això se'n diu tenir un problema de retenció de recursos humans...

27 de setembre 2006

Ezdic fadal...



Ezdic fadal... Ezdic zuped conzdipada... Mecagunlolla! No zé paz on l'he billadz pedo azo ez una merzda...

21 de setembre 2006

Resum

Això és precisament el que penso d'una controvèrsia molt actual:

18 de setembre 2006

Halong Bay


1 tros de paradís

14 de setembre 2006

Per fi! Algunes foticos... (1a part)

Angkor Wat - Cambotja

Hoi An - Vietnam


Ho Chi Minh a l'oficina de correus de Saigón


El Delta del Mekong


Contradiccions al Delta del Mekong